La identitat del SM està en el fet de ser, "a la seva manera" una continuació a l'Església d'aquella íntima comunitat apostòlica formada de Jesús.

Des d'aquest marc de referència, el SM es constitueix com una comunitat humana, eclesial, diocesana, educativa en procés, a la qual el Bisbe confia la tasca de formar els futurs sacerdots seculars diocesans.

Com a comunitat humana, els formadors i els seminaristes comparteixen un projecte de vida en comú i participen en el mateix procés formatiu. La convivència i l'amistat tenen com a funció crear una comunitat familiar que viu amb goig la presència, la paraula i l'amor de Crist ressuscitat.

Com a comunitat eclesial:

• El SM és bàsicament una comunitat de deixebles del Senyor que és, enmig del món, signe de salvació
• La vida dels seus membres és cridada a ser una comunitat de creients que volen viure amb radicalitat l'esperit de l'Evangeli.
• El SM ha de viure obert a l'Església i al món, i ha d'estar atent a les seves necessitats.

Com a comunitat diocesana el SM viu en comunió amb el Bisbe i el seu Presbiteri, coneix les seves preocupacions i s'insereix en la vida de la diòcesi. Dins les seves possibilitats, presta aquells serveis que un Seminari pot oferir a la comunitat diocesana. També la comunitat diocesana s'ha de situar davant el SM amb un esperit de col·laboració positiva i eficaç.

En tant que comunicat educativa, el SM acompanya el procés vocacional, mitjançant el discerniment de la vocació, l'ajuda per correspondre-hi i la preparació per rebre el sagrament de l'Ordre. Per això, tota la vida del Seminari està dedicada a la formació humana, espiritual, intel·lectual i pastoral dels futurs preveres.

Formació humana

Se sol considerar madur l'home que presenta entre d'altres, les característiques següents: equilibri i harmonia en la integració de tendències i valors, suficient estabilitat psicològica i afectiva, capacitat de prendre decisions prudents, objectivitat en la manera de jutjar els esdeveniments i les persones, domini del propi caràcter, fortalesa d'esperit, constància, interiorització normal de les virtuts més estimades en la convivència humana i aptituds de sociabilitat que permetin de relacionar-se amb els altres.

Formació espiritual

"No som un cos físic amb experiències espirituals. Som un ser espiritual dins un cos físic".

La formació espiritual unifica i fonamenta totes les altres dimensions i tots els objectius de la formació del seminarista. Aquesta formació ha de donar-se de tal manera que els seminaristes aprenguin a viure amb un tracte familiar i assidu amb el Pare pel seu Fill Jesucrist en l'Esperit Sant.

El director espiritual és l'encarregat d'oferir a la comunitat i a cada seminarista, en la relació confidencial de la Direcció Espiritual, un acompanyament en la recerca de la voluntat de Déu i en el discerniment vocacional.

• La direcció espiritual és un fet teologal i eclesial, diferent d'una teràpia o assistència psicològica.
• El director espiritual és un testimoni de la fe. Està a completa disposició dels seminaristes per a la seva atenció espiritual individualitzada, des de la intimitat de la consciència. Col·labora en la dimensió espiritual comunitària.

Formació intel·lectual

Aquesta es veu plenament integrada, com una de les seves dimensions fonamentals, en el procés educatiu global i unitari del seminarista. Els estudis s'han d'orientar a preparar pastors per al nostre temps.

La dedicació a l'estudi constitueix el treball específic que els seminaristes han de realitzar durant els anys de preparació al ministeri, com a resposta generosa i conscient a la comunitat diocesana, que els facilita els mitjans adients per a això, i amb la responsabilitat dels qui volen dedicar la vida al servei de l'Evangeli. És insubstituïble un ambient d'estudi serè i reposat.