L'any 1628 el fundador del Col·legi de la Sapiència, el canonge penitencier i lul·lista Mn. Bartomeu Llull, començà les obres de construcció de l’edifici de la Sapiència, seu actual del Seminari Major. El papa Urbà VIII concedí la Bul·la de fundació el 6 d’octubre de 1629 i el bisbe Fr. Juan de Santander l’executà dia 13 de setembre de 1633. Continuaren les obres de construcció i el dia 1 d’octubre de 1635 començaren la vida comunitària els sis primers col·legials aspirants al sacerdoci. El col·legi estava dotat per a 12 col·legials i estava baix l’advocació de la Mare de Déu Trono de Saviesa. L’edifici, molt probablement, sorgí entorn de la pròpia casa del canonge Llull. Alguns fragments encara poden ser observats a dia d’avui en la façana del carrer dels botons. Es regia de manera autònoma i democràtica. Entre els col·legials triaven un rector i tots s’atenyien al reglament. Dit reglament establia que només hi hagués un estudiant de cada poble, amb algunes excepcions com Palma o Artà, que tenien dret a dos. Els estudis eren cursats a la Universitat.

El bisbe Juan Díaz de la Guerra (1772-1777) fou un fervorós tomista i, per tant, un antilul·lista convençut. Entra d’altres mesures que prengué hi hem de destacar la clausura del col·legi per evitar l’expansió del culte al beat. Poc temps després tornà obrir les portes i admeté de nou els col·legials, que havien estat absorbits pel Seminari Conciliar.

Una de les figures a recordar que sortiren de la Sapiència és el bisbe D. Bernat Nadal i Crespí, bisbe de Mallorca des del 1795 al 1818. com es pot observar per les dates esmentades, visqué d’aprop la guerra del Francés, arribant a presidir més d’una vegada les Corts de Cadis que aprovaren la constitució de 1812 “la Pepa”. Home de gran intel·ligència, sobretot per les llengües, i d’una gran preocupació envers els més desfavorits. D’altres personatges són D. Josep Amengual, vicari en seu vacant; D. Antoni Ramon Pasqual, abat cistercenc de la Real; o D. Miquel Josep Rullan, director espiritual del beat Juníper Serra, entre d’altres.

Havent quedat el Col·legi sense col·legials, del 5 de març de 1975 fins al juliol de 1980 foren allotjats dos mil nou-cents pobres i marginats. Des del dia 1 d’octubre de 1985 és seu del Seminari Major de Mallorca. Esperem que, seguint la voluntat del fundador, pugui ser casa de formació per a preveres durant molts d’anys.