1.- Trobades mensuals amb la comunitat.

         1.1.- La casa com a referència.

La casa del Seminari menor és la llar referent per els nostres seminaristes. Per això procuram que se cuidin els detalls, que estigui ben decorada i ambientada. Cada un té assignada una habitació que comparteix amb alguns, a fi que ells, tot i esser-hi només un cap de setmana al mes, s’hi trobin com a ca seva.

Els seminaristes col.laboren en l’ordre i l’organització de la casa a través de distints serveis que fan per torn.

Un capítol important és el menjar. Les cuineres del Col.legi Sant Pere són les que els caps de setmana que hi som ens preparen el menjar.

         1.2.- El grup de la comunitat.

         L’adolescent necessita el grup, la colla per fer qualsevol cosa. També a un adolescent que intenta descobrir la seva vocació, no li basta l’acompanyament d’un capellà, necessita compartir l’amistat amb altres joves que estan vivint la mateixa experiència que ell. En els encontres mensuals els seminaristes poden compartir l’esplai, l’esport, la reflexió, l’oració i les seves inquietuds més personals entre ells. Això els dóna confiança en el camí, i fa que no se sentin extranys com a seminaristes.

         1.3.- La formació.

         Els seminaristes segueixen un pla de formació (catequesi). A cada trobada hi ha distintes reunions de formació en petits grups d’edats. A vegades el tema de reflexió neix a partir d’una jornada eclesial o un temps litúrgic (Domund, Església Diocesana, Dia del Seminari, Quaresma...) que es celebra en aquell cap de setmana, o a vegades pot ser un tema dels dossiers elaborats per els formadors dels seminaris menors i la Conferència Episcopal, o altres temes que interessin als propis al.lots.

         1.4.- La pregària i la celebració.

         En cada un dels encontres tenim distints moments de pregària, al vespre i al matí. Ens separam el grup dels petits del grup dels majors. Els petits solen anar a la capella del Col.legi i els grans a la capella del Seminari menor.

         El diumege preparam i celebram l’Eucaristia, a la qual també hi participen els pares.

         En distints moments del curs (Advent, Exercicis espirituals, Quaresma...) tenim una celebració del perdó, i convidam als seminaristes que amb una certa regularitat rebin el sagrament de la reconciliació.

         1.5.- Els grups d’edats.

         Perquè la reflexió i la formació sigui més adequada a la seva edat, tenim dividida la comunitat del Seminari menor amb dos grans grups, cada grup té un formador responsable i un seminarista major col.laborador.

         - Seminaristes que fan des de 6è de Primària a 2n. d’ESO.

         - Seminaristes que fan des de 3r. d’ESO a 2 de BAT (o similar).

         Aquests dos grans grups d’edats, en alguns moments, quan ho creim oportú se subdivideixen:

         - Els seminaristes de 6è.

- Els seminaristes de 1r. i 2n. d’ESO.

- Els seminaristes de 3r. i 4t. d’ESO.

- Els seminaristes de 1r. i 2n. de BAT.

1.6.- Els tallers.

Amb l’objectiu de potenciar aficions entre els nostres adolescents, alternatives a les que els ofereix normalment la societat, cada seminarista participa d’un taller.

Els més jovenets (fins a 1r. d’ESO), participen del taller de manualitats.

Els més grans (a partir de 2n.) poden triar entre el taller de música i el taller de teatre.

Els monitors d’aquests tallers són laics i laiques, amics de la casa, que cada cap de setmana vénen a impartir el taller. També participen de les festes del Seminari i altres trobades perquè els consideram de la família del Seminari. El fet que no siguin ni capellans, ni seminaristes, és perquè els al.lots se n’adonin que hi ha molts de joves i al.lotes de la nostra diòcesi que viuen amb profunditat el seguiment de Jesús.

1.7.- L’estudi.

La responsabilitat de l’estudi depèn sobretot dels pares, durant la setmana. Si bé, els caps de setmana que els seminaristes estan al seminari, també hi ha un temps de l’horari dedicat a l’estudi, a fi que puguin fer els deures dels caps de setmana. Anam a una aula del col.legi, i amb un clima de silenci fan els deures o estudien, comptant amb l’ajuda d’algun dels formadors.

1.8.- L’esport i el temps lliure.

És una dimensió molt important del pla de vida dels nostres seminaristes. Des del seminari potenciam l’esport i la creativitat en el temps lliure. Per això disposen de les pistes esportives del col.legi, de la piscina a l’estiu, i de les dues sales de jocs del Seminari. El que manco veuen durant el cap de setmana que són al Seminari és la televisió, i l’ordinador.

2.- Acompanyament personalitzat dels formadors.

         Cada mes els seminaristes reben una visita a ca seva del seu formador. Mn. Josep Adrover acompanya els més jovenets (fins a 3r. d’ESO), i Mn. Bartomeu Villalonga fa el seguiment dels més grans (a partir de 4rt. d’ESO).

         En aquesta visita sempre hi ha un temps per poder saludar i parlar amb la família, i tenir una entrevista personal amb el seminarista. En aquesta entrevista el formador i el seminarista revisen el pla de vida i conversen d’altres temes importants relacionats amb el procés vocacional.

         És evident que els seminaristes necessiten el grup de referència, però potser el més essencial del projecte educatiu del Seminari menor se juga en l’acompanyament personal per part del formador.

         Pla de vida.

         Cada seminarista elabora el seu pla de vida, d’acord amb les orientacions educatives que cada edat té en el seu Quadern Vocacional. Aquest pla de vida inclou els següents eixos:

                   A) Relació amb els altres.

                   B) Estudi i temps lliure.

                   C) Espiritualitat.

                   D) Obertura al compromís.

         Cada grup d’edat se proposa unes mediacions per dur a terme els objectius de cada eix, i cada seminarista ho personalitza. En cada entrevista amb el formador ho revisa, i en cada trobada al seminari també hi ha un temps per comentar-ho amb el grup d’edat.

         Quadern Vocacional: “Viu l’aventura de respondre”.

         És un instrument molt important per la formació del seminarista. És un quadern personal, d’ús privat del seminarista adaptat a cada etapa formativa. Inclou:

         * el text de referència del Seminari menor: Jo 1,35-51;

         * una breu presentació i explicació de què és el seminari menor;

         * els objectius i virtuts de cada edat dels seminaristes;

         * oracional;

3.- Relació amb les famílies.

La relació amb les famílies potser sigui el gran repte del Seminari menor: implicar els pares en la formació dels seus fills, en el seu camí de maduració vocacional. I això no és fàcil, tal i com estan les coses avui.

Podem dir que la majoria dels pares dels nostres seminaristes estan contents que els seus fills siguin membres de la comunitat del Seminari menor. Una gran majoria ve a cercar-los i participa de l'Eucaristia. No s'oposen que els seus fills siguin capellans en un futur, ara bé, jutjant a partir de les seves expressions, ho veuen lluny, i sempre diuen: "ja ho veurem"; "en aquesta edat, encara no sap el que vol"...

Cal dir també que hi ha algunes famílies que recolzen totalment el projecte del Seminari menor, i algunes s'hi oposen totalment.

Com intentam implicar els pares en el procés de formació del seu fill?

* En les visites mensuals parlam amb ells, i procuram establir uns lligams de cordialitat a fi que vegim que volem col.laborar en l'educació dels seus fills. A vegades el formador és una gran ajuda a l'hora de donar pautes als pares, i alliberar-los de segons quins complexes i pors.

* En els encontres mensuals al Seminari, tal i com s'ha dit abans, els pares vénen a cercar els seus fills i participen de la celebració de l'Eucaristia.

* En les reunions de pares, on sempre s'exposa un tema i a partir d'ell s'obri un diàleg, procuram oferir una plataforma perquè els pares tenguin un grup on poder exposar les dificultats que surgeixen amb un adolescent a casa. En aquest sentit el Seminari menor esdevé una institució que vol ajudar els pares en la seva apassionant tasca educativa.

* En altres trobades més lúdiques com excursions, trobades...

4.- Relació amb les parròquies.

Un dels compromisos més importants d'un seminarista menor en família és la presència i col.laboració en la seva parròquia. Cal tenir molt en compte l'edat i el moment de cada seminarista. En cap moment se l'ha de considerar com un seminarista major; més bé la presència a la parròquia ha de ser molt normal, amb els joves de la seva edat, potenciant sempre la seva actitud testimonial i apostòlica entre els seus iguals.

Els formadors mantenim una relació estreta i periòdica amb els seus capellans, per tal d'estar informats del procés que va seguint el seminarista.

5.- Relació amb el Seminari major.

La relació del Seminari menor amb el Seminari major està molt potenciada per:

- El rector del Seminari menor és formador del Seminari major.

- Alguns seminaristes majors col.laboren sistemàticament, per encàrrec del Seminari major, de les activitats del Seminari menor.

- En algunes activitats del menor, se convida a participar-hi els altres seminaristes majors.

- La festa titular de la Càtedra de Sant Pere és compartida pels dos seminaris.

6.- Equip educatiu del Seminari menor.

* Rector: Mn. Bartomeu Villalonga Moyà

* Formador: Mn. Josep Adrover Vallbona

* Administrador: Mn. Joan Puigrós Sbert

* Tres seminaristes majors col.laboradors.

            * 8 monitors pels distints tallers.