UN REPÀS PER LA HISTÒRIA

 La partida a l’any 1978 del Seminari major de Son Gibert (Seminari Nou) cap el centre de Palma, podem dir que marca un abans i un després en la història del nostre Seminari de Mallorca, i sens dubte marcarà el camí del Seminari menor.

L’edifici del Seminari Nou deixa de ser el lloc emblemàtic de la institució del Seminari, que tant havia costat i tants d’esforços pastorals hi havia dedicat el Bisbe Juan Hervás. Sens dubte els edificis no són el més important per una institució, però també és cert que els edificis educatius són un símbol i un punt de referència per les distintes generacions, que ajuda a estimar la institució que els ha format.

Quan el Seminari major parteix del Seminari nou, el Seminari menor queda tot sol. Això ha tengut molts d’avantatges i molts d’inconvenients, que  la història s’encarregarà de jutjar. El gran avantatge ha estat que no hi ha hagut interferències negatives entre seminaristes major i menors. Però també és cert que els seminaristes menors no han pogut comptar amb el referent vocacional dels seminaristes majors. Per altra part, les instal.lacions del Seminari Nou s’han aprofitat per altres necessitats eclesials: Col.legi Sant Pere, Residència Sant Vicenç de Paül, escola universitària de Graduat Social, quedant el Seminari menor enmig d’un conjunt molt complexe.

 ELS RECTORS ANTERIORS.

 Mirant el camí que ha fet el Seminari menor acompanyat dels tres darrers rectors, anteriors a l’actual, ens dóna moltes dades per poder llegir el moment present.

 Al rector, Mn. Joan Trias, li va tocar viure 13 anys molts durs, quan els seminaris menors de tot Espanya estaven en crisi i en tancaven molts. El Bisbe Teodor va voler mantenir el menor, lluitant contra les crítiques que procedien del clergat, i d’alguns capellans que havien format part de l’equip de formació. En aquella època hi havia 40 seminaristes menors, la majoria dels pobles de Mallorca, i venien acompanyats dels seus pares, que cercaven un lloc de millor formació per els seus fills. No hi havia massa “tensió vocacional”, més bé eren molts pocs els qui manifestaven interès pel Seminari major. Hi havia bon ambient d’amistat, un clima cristià, una bona formació; però vist de defora ningú parlava de seminari menor; al mateix col.legi sempre se parlava dels “interns”.

En el curs 1989-90 fou nomenat rector, Mn. Antoni Gómez. Durant els 10 anys que va ser rector va intentar cuidar molt la qualitat educativa del Seminari menor. Ja no eren 40 seminaristes, sino una mitja de 20. Se va millorar molt la casa, l’ambient, la formació, la disciplina, l’espiritualitat. Cal destacar la bona tasca feta per una religiosa, Sor Bàrbara Oliver, que va donar a la casa un clima càlid ple de detalls, molt important per l’educació, i va ocupar el rol de mare pels seminaristes, a més del seu testimoni d’entrega generosa com a religosa i com a dona de Déu, germana de la caritat. 

En el curs 1999-2000, no hi va haver cap entrada al Seminari menor. Va ser nomenat rector del Seminari menor, Mn. Antoni Vadell Ferrer, el qual està el front de la institució fins a l’estiu del 2006. El Bisbe Teodor estava convençut que calia donar una nova passa: havíem d’anar a cercar els seminaristes. Si esperàvem que venguessin pel seu propi peu, venien acompanyats pels seus pares, que més que cercar un seminari menor, cercaven un internat.  

No es sabia per on començar. Com que teníem notícies que la pastoral amb escolanets era una via interessant, i en el curs passat (98-99) s’havia realitzat la primera trobada, es començà amb un encontre d’escolanets. A aquest encontre s’oferí als al.lots la possibilitat de continuar amb altres encontres per conèixer més el seminari menor, per descobrir més a Jesús, per fer-se la pregunta vocacional: ¿què vol Déu de mi, i si el Senyor vol que sigui capellà?

Pel desembre de 1999 es tengué una primera reunió amb un grupet de capellans, per manifestar la preocupació des del Seminari per les vocacions. I gràcies a un taller de pastoral vocacional, acompanyats per tres formadors del Seminari menor d’Oriola, se concreta una línea a seguir en Pastoral Vocacional i Seminari menor, i surt un grup voluntari de capellans per col.laborar: Mn. Jaume Estela, Mn. Pere Oliver i Mn. Angel Reigadas. A més, el Seminari major dedica quatre seminaristes. Així es decideix començar la pastoral vocacional de cara al Seminari menor, per després continuar-la cap al major.

Així es van realitzant diferents trobades i convivències fins arribar a organitzar el primer campament d’estiu d’escolanets al Santuari de Lluc. S’incorpora a l’equip de formació el pre-diaca Bartomeu Villalonga  

En el curs 2001-02, la comunitat està formada inicialment per 6 seminaristes. També inicien l’experiència 5 seminaristes externs. Aquests participaran una vegada al mes de les activitats que organitza el Seminari, i es farà un seguiment personalitzat.

Els 5 seminaristes externs són adolescents que inicialment estan interessats en entrar al Seminari menor, però els seus pares no hi estan d’acord: haver-los d’escolaritzar a un altre col.legi, haver de separar-se d’ells. Per aquest motiu els proposam que siguin seminaristes externs. 

El Bisbe encomana fer un projecte que no només abarqui el Seminari menor, sinó també les edats del Seminari major. Així  el Seminari menor extern agafa la denominació “en família”, degut a la connotació peiorativa que té la paraula “extern” a Mallorca. Vuit nous seminaristes sol.liciten formar part del Seminari en família. Deu al.lots que encara no fan sisè, però aspiren a ser seminaristes formen part del Grup Don Bosco. Es queda amb aquests que es trobaran una vegada al mes, tant amb els grans com amb els petits. Cal dir que durant aquests temps no hi ha ningú que s’interessi pel Seminari menor intern.

Al final del curs 2001-02, després d’una llarga reflexió, feta pels formadors del Seminari i pel Consell Episcopal, el Sr. Bisbe va decidir que el Seminari menor funcionaria segons la modalitat de seminari menor en família (extern), a partir del curs 2002-03.

Així a principis de setembre amb les convivències d’inici de curs, arranca el Seminari menor en femília a la Colònia de Sant Pere. Hi participen 20 seminaristes menors en família. En aquesta convivència s’elabora el calendari del primer curs del Seminari en familia.

Fins a l’estiu del 2006 i baix el rectoratge de Mn Antoni Vadell i de Mn Bartomeu Villalonga com a formador es va consolidant el nostre Seminari Menor en familia.

A l’estiu de 2006, el Sr Bisbe decideix canviar l’equip del Seminari Menor. Nomena rector a Mn. Bartomeu Villalonga, antic formador, i s’incopora a la formació Mn. Josep Adrover Vallbona.

Així el nostre Seminari ha crescut i la família augmentat, a dia d’avui som quasi trenta joves d’edats compreses entre els 12 i els 18 anys que van fent un camí on es damnen per la seva vocació. També destacar que les activitats organitzades pel nostre Seminari a nivell diocesà, com la Trobada de nins i nines de postcomunió, la Jornada de portes obertes o  el campament d’estiu, gaudeixen d’un gran èxit.