Verge del Seminari Em pos en mans teves Danos Locos
 
Salm per donar la vida Crida  
 
     
     
 

Pare, em poso a les teves mans
Carles de Foucauld

  
 
Pare, em poso a les teves mans.
Fes de mi el que et plagui.
Sigui el que sigui, te'n dono gràcies.
Estic disposat a tot, ho accepto tot,
perquè la teva voluntat es realitzi en mi
i en totes les teves criatures.
No desitjo altra cosa, Déu meu.
Poso la meva ànima a les teves mans,
te la dono, Déu meu, amb tot l'amor del meu cor,
perquè t'estimo, i m'és una necessitat d'amor donar-me,
posar-me a les teves mans sense reserves,
amb una confiança infinita, perquè tu ets el meu Pare.
   

 

 

  
 

Salm per Donar la Vida
 
Senyor, dóna'm la valentia
d'arriscar la vida per tu,
el goig desbordant
de gastar-me en el teu servei.
Dóna'm, Senyor, ales per volar
i peus per caminar
al pas dels homes.

Lliurament, Senyor, lliurament
per a "donar la vida"
des de la vida,
la de cada dia.

Infon-nos, Senyor,
el desig de donar-nos i regalar-nos,
de deixar la vida
en el servei als febles.

Senyor, fes-nos constructors de la teva vida,
propagadors del teu regne,
ajuda'ns a posar la tenda enmig dels homes
per portar-los el tresor
del teu amor que salva.

Fes-nos, Senyor, dòcils al teu Esperit
per ser conduïts
a donar la vida des de la creu,
des de la vida que brolla
quan el gra mor en el solc

 

  
 

 

 

 

  
 

Crida
Valentín Arteaga
  

Què voldràs dir-me, em pregunto,
mentre camino fins a Tu sense conèixer-te
encara, Senyor. Tu m'has cridat
i m'he posat en camí sense dubtar-ho.
No sé on ets, però jo segueixo caminant;
potser tardaré tota la meva vida en fer el viatge.
Jo sé que et veuré. Tu m'has cridat.

El que més em preocupa és el què voldràs dir-me.
No sé què sabré contestar-te ni m'importa.
Ha de ser molt bonic tot el que em diguis!

 

  
 

 

 

  
 

ENVÍANOS LOCOS

L.J. Lebret.


¡Oh Dios! Envíanos locos,
de los que se comprometen a fondo,
de los que se olvidan de sí mismos,
de los que aman
con algo más que con palabras,
de los que entregan
su vida de verdad y hasta el fin.
Danos locos,
chiflados,
apasionados,
hombres capaces
de dar el salto hacia la inseguridad,
hacia la incertidumbre
sorprendente de la pobreza;
danos locos,
que acepten diluirse en la masa
sin pretensiones de erigirse un escabel,
que no utilicen
su superioridad en su provecho.
Danos locos,
locos del presente,
enamorados de una forma de vida sencilla,
liberadores eficientes del proletariado,
amantes de la paz,
puros de conciencia,
resueltos a nunca traicionar,
capaces de aceptar cualquier tarea,
de acudir donde sea,
libres y obedientes,
espontáneos y tenaces,
dulces y fuertes.

Danos locos, Señor, danos locos.


 

  
   

 

 

  
 

Mare de Déu del Seminari.
Al vostre cor maternal
encomanam els nostres seminaristes.
Que la llavor vocacional
sembrada en els seus cors
nobles i generosos,
sigui acollida amb alegria
i maduri en el Seminari.
I que els nous capellans
siguin per el nostre món,
amb sa paraula i l'exemple,
llavors d'esperança
i testimonis de l'amor de Jesús.
Amén.